255-Discretament

Simplement has estat al meu costat discretament.

Obra
  • 255
Nom
  • Discretament
Ciutat i data
  • Banyoles, Març de 2011
Durada
  • 5’15
Instrumentació
  • soprano, two mezzosoprano and alto.
Texts
  • Paco Viciana
Idioma del text
  • Català

Obra encàrrec, juntament amb la seva germana Catalallanos, per a l'agrupació de veus femenines LES SIXTERS. 

Creada doncs per a ser cantada a capella, sense cap instrument musical, amb una agrupació de sis cantants a quatre veus. L'obra no va ser ben rebuda per les mateixes SIXTERS, i a la fi no la varen fer servir. I es que realment és un treball amb una gran complexitat, difícil de dur a terme. Un treball més complex en tots els sentits del que en un principi m'havia plantejat de fer.

Parla d'una relació entre dues persones (no especifico ni el sexe, ni l'edat, ni el seu lligam emocional), una de les quals es manté discretament sempre al costat de l'altre, esperant a què aquesta altra persona faci la seva recerca vital per acabar tornant de nou al seu costat. Una relació de comprensió i de paciència, oberta a tota mena de possibilitats: amics, germans, conjugues, etc. Un t'espero pacientment a què la vida et torni al meu costat, sense forçar res, sense esperar res a canvi, i sense cap retret. Fent al·lusió clara al fet d'escoltar.

Com veieu, una obra complexa en diversos sentits, no només el musical.

Serà per això, o pel que sigui, que aquesta peça, a data d'avui, encara no ha vist la llum, per la qual cosa encara resta per estrenar.

 

 
Discretament
 
Travessant els records de mil batecs,
et veig a tu que sense dir res,
m’empenys a escoltar-te.
 
Simplement has estat al meu costat
discretament.
 
Sento com tu has travessat tots els meus records
mentre jo seia davant teu,
imaginant com la meva vida, lluny del meu control,
fugia d’aquell lloc.
 
Discretament.
 
Més tard, molt més tard quan vaig aprendre a escoltar,
tu encara hi eres darrere el meu banc, dissimulant,
com si no hagués marxat mai.
 
He voltat el mon buscant respostes i una espurna de claror,
i ara torno al teu davant.
 
I és senzill, ja m’ho deies somrient:
si no mires no veuràs mai res.
 
Quan em giro veig que tu sempre has estat.
 
 
 
Discretament (5'20):
   Download