Paco Viciana

Paco Viciana neix a Barcelona l'any 1964 i creix en un ambient familiar propici vers la música. Fill de pare melòman de la música clàssica i de mare cantant en diverses corals de la ciutat comtal, inculquen al seu fill curiositat pel llenguatge sonor.
 
La primera impressió musical profunda neix de ben petit quan escolta per primera vegada la simfonia pastoral de Beethoven, obra que durant les setmanes següents al seu descobriment escolta una i altra vegada sense parar. Després d'això, les visites assídues als concerts del Palau de la Música Catalana i una àmplia discografia faran la resta.
 
Comença els estudis musicals amb la senyoreta Salieti, que ensenya els petits cantaires a formar-se per anar a l’Escolania de Montserrat, i continua estudiant en el Conservatori Municipal del Bruc i en el Conservatori de Badalona.
 
La curiositat per la música i tot el que l’envolta el porten a compaginar estudis musicals clàssics amb tot d'ampliacions acadèmiques de disciplines molt diverses, com ara el jazz o la musicologia. D'entre molts dels seus mestres, destaquen Joan Salses i Joan Rubinat, en el mestratge del piano, i Benet Casablancas i Miquel Sunyer, en el de la composició. L'any 1987 decideix crear una escola de música al poble de Besalú (Garrotxa) on s'estableix mentre continua fent la carrera musical a Barcelona.
 
La gran passió d’en Paco és la composició, amb més de 270 obres en el seu catàleg de gèneres tan diversos com la simfonia, l'oratori, la música per a cobla, la música cinematogràfica i l’òpera, de les quals ha enregistrat més de 30 treballs discogràfics.
 
Artistes com Paul Winter han dit de la seva música "...és refrescant escoltar música instrumental de tal elegància.”
 
Ha rebut premis diversos per les seves composicions, com el premi Manel Saderra per a cobla simfònica en diverses ocasions o, recentment, el Premi Max al millor espectacle de teatre musical pels seus arranjaments sobre la Flauta màgica de Mozart.
 
Ha actuat en diversos festivals de música del país com ara el Festival de la Porta Ferrada o el Festival Internacional de Música de Barcelona.
 
Actualment resideix a Banyoles juntament amb la seva dona Marta i els seus dos fills, Aniol i Aina, i continua la seva tasca creativa ampliant nous horitzons musicals i combinant gèneres i estils molt diversos.
 
 
 
CURRÍCULUM COMPLET 
 
Compositor de formació clàssica, de 1976 a 1994 es forma musicalment a través d’estudis i cursos al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, al Conservatori Professional de Música de Badalona, a l’Escola de Música de Barcelona, fundada pels Germans Claret amb Benet Casablancas, a l’Escola Zeleste de Barcelona, a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, i a l’Escola de Musicoteràpia de Vitòria-Gasteiz.

De 1987 a 1999 exerceix pedagògicament impartint cursos, classes, conferències i audicions a: l’Escola de Música El Sol Fa La Vida de Besalú (fundador i director), Escola de Música Moderna i Jazz de Banyoles, Escola d’Art d’Olot, i de l'Escola Universitària ERAM de Girona

Ha estrenat les següents obres i espectacles: Mira com sonen, Entre poc i massa, La nit del llamp, Concert poètic a la dona, Nickelodeon, Lorca, Viatges imaginaris, L'Amor a la Vida, Mirades, Música per les ones, Dones d'aigua (Ballet), Transitant, Llunàtics, Memòria d’aigua, Després de tot, La cúpula dels somnis (Ballet), Estany (Espectacle inaugural del Mundial de Rem de Banyoles), Tanausú (per a orquestra simfònica i cors, encàrrec del Cabildo Insular de La Palma), Ulls de bruixa, Iris, L’autisme del jo, Coll de Roses (Museu del Vi de Roses, encàrrec de la bodega Espelt), La Flauta Màgica i Trilogia MozArt (arranjaments per a veus a capella d'operes de W.A. Mozart per a la companya de teatre Dei Furbi de Barcelona), Dones d’aigua (L’espectacle) (coproducció d’Amics de l’Òpera de Girona), Concert de piano al claustre i Concert de Col·laboradors (concerts celebracions dels meus 25 anys de creació musical), L’illa de les dones (coral Geriona al programa Oh Happy Day de TVC i en gira arreu de Catalunya), Memòries de l'exili i Companys president (espectacle Una mirada enrere sobre l'exili del 39), Humans (amb fotografies de Tino Soriano i coreografies d'Alba Carretero), d'entre molts d'altres.

Durant les temporades 2000-2003 va col·laborar setmanalment en el programa de Catalunya Ràdio "El pont de les formigues" conduït per Martí Gironell.

Ha actuat d'entre d'altres, en els següents Festivals de Música i Auditoris: Centre Artesà Tradicionarius (Barcelona), Mercat de Música Viva (Vic), Festival Internacional de Música de Barcelona (L'Auditori), Temporada Alta (Salt), Festival Internacional de la Porta Ferrada (St. Feliu de Guixols), Festival Internacional de Noves Músiques (L'Espluga de Francolí), Festival Internacional de Música i Dansa (Les Presses), Nits al Museu (Museu d'Art de Girona), Festival de Música del Baix Penedès, Festival de Música de La Bisbal d'Empordà, Festival de Tardor de Sant Gregori, Festival de Música de Malgrat, Festival MOT, Auditori de Girona, Coliseum de Barcelona...

Destaquen també diversos premis: en composició per a cobla simfònica: Els colors reflectants per a cor i cobla (accèssit), Mites de Catalunya per a arpa, percussionistes, cantant i dues cobles (segon premi), i per Mediterrània  per a piano i cobla (primer premi), i com arranjador: Premi MAX 2014 al Millor Espectacle de Teatre Musical per l’obra La Flauta Màgica-Variacions Dei Furbi (arranjaments per a veus a capella de part de l’òpera de W.A. Mozart per a la companya Dei Furbi de Barcelona). 

En teatre, dirigeix musicalment Don Quijote de la Mancha (1987) musical de Mitch Leigh, crea cançons per a l’obra d’Eugène Labiche Quin jove més embalat (1991), la música per El malalt imaginari (1994) de Molière, Ulls de bruixa (2009) de Joan Solana. Fa els arranjaments per a veus a capella de les següents produccions de la companya de teatre Dei Furbi de Barcelona: La Flauta Màgica-Variacions Dei Furbi (2013) (Premi MAX 2014 al Millor Espectacle de Teatre Musical), i Trilogia MozArt-Cosí fan Dei Furbi (2014), totes dues basades en òperes de W.A. Mozart.
 
En cinema ha creat la música per Whisky curt (1996) de Josep María Pérez, Ressons (1995) de Pere Box, El pollo Tejada (1996) de Josep María de Togores, encàrrec del Museu del Cinema de Girona, Serres Nues i Agudes (1994) i Poema Blanc (1999) per al programa de televisió Hidrogen de TV3, Entelèquia (1999) de Francesc Font, Transacció (2007), Cafè pendent (2007), L’autisme del jo (2008) i Eclosió-Oclusió (2011) (sobre vídeo-muntatges de l’artista Pep Aymerich) i El mòbil del crim (2009) totes de Quim Paredes, Y el cine marcha (2008, Amnistia Internacional i Mediapro) de Manuel Huerga, La vella llei (2007) de Joan Solana, Candela (2015) i Lolo Rico (la mirada no inventada) (2014) de Juli Suárez

En televisió ha creat la música per a la sèrie televisiva sobre l’obra de Salvador Dalí Dalí a la carta (2004) de la productora Canal Paradís.

Podeu trobar música gravada per ell en els següents treballs discogràfics: Tanae (1995, Global Records), Cada veu un petó (1996, Picap), Que giri rodó (1997, Global Records), El amor a la vida (1997, Resistencia Ediciones), Propostes musicals Banyoles (1998, Sublim Records), Espais naturals de Catalunya (1998-2000, TVC Edicions, volum I y II), Besalú ara i sempre (2000, Audiovisuals de Sarrià), Mirades (2002, Discmedi), Les 4 estacions a Catalunya (2002, TVC Edicions), La Cantoria-de l’11 al 21 (2002, 44.1 Edicions), Memòria d’aigua (2002, 44.1 Edicions), Emociona’t-e (2003, 44.1 Edicions), Dones d’aigua (2003, Catrecord), Sons dels Dolors (2004, Audiovisuals de Sarrià), 5 anys en escena (2005, Plusmusic), De canya i de canons (2006, Picap), Compositors de Girona (2008, Stringendo), Iris (2009, Picap), Convidats (2011, Afònix), Geriona-La veu feta emoció (2014, Música Global) i Una mirada enrere (2015, 44.1 Edicions).