238-Memòries de l'exili

Memòries de l'exili neix com a continuació de l'obra Companys president de l'any 2002.

Allò que m'estimula la creació de Companys president és la descoberta d'una realitat fins llavors desconeguda per mi que és l'exili del 1939. En aquella obra del 2002 conec les cartes de Lluís Companys, últim president de la Generalitat de Catalunya abans de la derrota del govern legítim de l'anomenada segona república espanyola. Cartes escrites abans del seu afusellament per les tropes franquistes l'octubre de 1940. Aquestes cartes em colpeixen profundament:

"A tots els que m’han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Deu de què m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor."

Al llarg dels anys següents a la creació de Companys president, continuo investigant, llegint llibres, articles, visualitzant documentals, films, traient d'allà on podia tota la informació que necessitava per ampliar els coneixements sobre aquesta transcendental època, i envoltant-me d'especialistes en la matèria, tot per saber més sobre l'exili del 39. Fins que conec els fets de la maternitat d'Elna, i llavors em decideixo a posar música a tota aquella odissea de dolor que va significar aquell exili a la desesperada per a més de mig milió de catalans i espanyols que fugien de la barbàrie franquista. Un drama encara desconegut per a una gran part de la població del nostre país.

En un viatge a la maternitat d'Elna, prenc contacte amb qui llavors era el batlle d'aquesta població del sud de França, i fill d'exiliats, en Nicolau Garcia. Ell em fa conèixer un llibre que acabarà de ser, juntament amb molts d'altres escrits i documents històrics, el moll de l'os de l'oratori: el llibre de la Remei Oliva: Exodo, editat per Viena Memoria l'any 2005.

I així neix aquesta obra.

Memòries de l’exili, parla doncs del patiment anònim de tot un poble. La lluita per la vida contra la fam, el fred i el terror. Els exiliats formaven part de la frontera, una línia imaginària que els convertia en presoners pel fet de rebre odi i menyspreu per part de les dues bandes dels Pirineus. Una obra de memòria col·lectiva per sentir-nos orgullosos d’on venim; un desig de combatre l’apatia i el desànim en veure aquests esperits sorprenents i forts i que han deixat empremta en els nostres records i, alhora, ens il·luminen un futur esperançador.

El personatge protagonista de l'obra diu:

“En travessar la frontera, després d’entendre què volia dir això, una mirada enrere, i el cor es va trencar en mil bocins.”

I els cors juntament amb la cantant solista acaben l'obra dient:

“Les nostres històries renaixeran. Són el nostre llegat a un futur esperançador. Això canviarà algun dia. I llavors miraran enrere i ens trobaran íntegres i dignes. Orgullosos d’haver lluitat per la llibertat dels pobles, com ho ha fet sempre la gent humil. Per la llibertat. Algun dia... no tan llunyà.”

Un cant d'esperança.

L'obra es va estrenar a l'Auditori de Girona el desembre de 2014 a dins de l'espectacle Una mirada enrere (2014).

Tot seguit podeu escoltar l'arxiu sonor de l'estrena, amb una selecció de cada un dels números d'aquest oratori:

Memòries de l'exili (selecció) (65'): 

1) Preàmbul

 2) La retirada

 3) Sabates d'infant damunt la neu

 4) A l'altra banda

 5) Camps de concentració

 6) La maternitat d'Elna

 7) Epìleg

• Direcció musical - Jordi Piccorelli
• Orquestra - Orquestra Simfònica Sant Cugat
• Cors - Coral Càrmina (direcció: Daniel Mestre) i Cor Aulos (direcció: David Folch)
• Cors juvenils – Cor Gran de l'Escola de Música de Banyoles EMMB (direcció: Lídia Monforte i Nataliya Nesterchuck), Coral Geriona Juvenil i Cor Geriona (direcció: Imma Pascual)
• Mezzosoprano - Titón Frauca

Partitura en pdf: