014-Reflexos

El trencament amb una relació amorosa va provocar la creació d'aquesta peça, i tinc una anècdota al respecte: curiosament després de compondre-la, la vaig enregistrar en una cinta de casset (allò que fèiem servir llavors per compartir música i sons). I per circumstàncies curioses, al cap d'un temps, aquesta cinta va anar a parar a les mans de la persona que va provocar el naixement d'aquesta obra.

I segons em van explicar, va succeir que de totes les peces enregistrades en aquell casset, quan va sonar aquesta peça, aquesta persona es va quedar completament aturada escoltant-la, com si quelcom estigués parlant-li a ella directament a cau d'orella. Després es va sentir tan atreta per ella que aquell vespre la va voler sentir una i una altra vegada. Curiós oi?

Aquest fet particular s'ha anat repetint al llarg de la meva carrera. I és que quan s'envia des del cor un missatge musical a algú en concret, sembla que acostuma a arribar just al destinatari escollit, és quelcom fascinant!

No hem d'oblidar que la música és un mitjà de comunicació molt poderós i que de vegades la comunió sonora és molt intensa, jo ho visc constantment amb la música que em fa vibrar.

El que és curiós i que sempre m'ha sorprès, és que en alguns casos com aquest, sigui precisament la persona destinatària la que vibri intensament amb ella i no un altre.

Reflexos (2'37):

• Piano: Paco Viciana

Partitura en pdf: