028-Fent tot allò que imaginem

La vida diu sempre si mires.

  • Obra
    • 028
  • Nom
    • Fent tot allò que imaginem
  • Ciutat i data
    • Besalú, Març de 1989
  • Durada
    • 4'
  • Instrumentació
    • piano and voice
  • Texts
    • Paco Viciana
  • Idioma del text
    • Català
  • Estrena
    • Besalú, Esglèsia de Sant Julià (Teatre Municipal) 10 d'Octubre de 1989 Veus infantils Piano: Paco Viciana

Al llarg dels 10 anys que vaig exercir de mestre i director de l'Escola de Música de Besalú "El Sol Fa La Vida", escola que vaig crear l'any 1987 i que deixava en mans d'altres companys d'ofici l'any 1997, vaig generar tota mena d'incentius i invents per aconseguir fer de l'aprenentatge feixuc del llenguatge musical, quelcom divertit i alhora efectiu, com ara jocs clàssics adaptats a l'aprenentatge musical: jocs de vaixells, el joc del mocador, jocs de daus, etc. o finalitzar cada classe cantant quelcom modern com ara cançons dels Beatles, d'entre moltes de les iniciatives engegades en aquella època pedagògica de la meva carrera musical.

I és clar, també vaig fer de compositor, creant diverses cançons amb l'objectiu de cantar-les a les classes de música, i així varen néixer els següents temes del meu llavors fresc catàleg de composicions:

-El follet musical
-Terror a les fires
-T'esperem
-Fent tot allò que imaginem
-Bubalú
-Cercant l'estel daurat

En aquella època també dirigia la coral parroquial de Besalú, per la qual cosa també vaig utilitzar alguns d'aquests temes en el seu repertori.

 

Fent tot allò que imaginem
 
Hi ha un estel que amb el seu llum,
ens pot il·luminar el camí
per on tots passarem,
i que amb el seu reflex podrem
veure la llum dels nostres cors,
i així veurem un món millor.
 
Tens un fort anhel d’amor
que et crida cada nit, somiant,
quan tot sembla aturat.
Un llum que ens il·lumina en la nit.
Ens diu que hi ha més d’un estel,
i jo se d’un en el teu cor.
 
Si un estel i una anima plena,
s’han encès per fer-te somriure,
no els trepitgis, pensa que son teus,
i saluda el nostre Deu per fer-nos veure el sol.
 
Si el somriure d’un nen, et far veure
que la vida diu sempre si mires,
no t’ho pensis, corre i ja veuràs,
com el teu desig d’amor encara no ha passat.
El teu amor encara no ha passat.
 
Un dia gran jo crec vindrà, si tots creiem que l’amor
ens pot fer veure els núvols sota el sol.
No és un desig que penso sol, jo se que tots ho volem,
dons vinga tots cantem al nostre Deu.
 
 
Fent tot allò que imaginem (versió instrumental) (3'58):
   Download
 
  • Teclats: Paco Viciana

 

Partitura en pdf:

També et pot interessar: