278-L'ho perduta (Teatre)

Obra creada expressament, juntament amb la seva obra germana Marioneta, per a fer-la servir en l'obra teatral "Et après ils partent en silence... (i després marxen en silenci)" de la companya de teatre gestual Melondrum Theatre, companya dirigida per l'Aïna Rovira i sorgida de l'École Internationale de Théatre Jacques Lecoq de París.

Aquesta petita peça per a piano s'inspira en la cavatina del mateix nom de Le Nozze di Figaro de W. A. Mozart, ja que en aquest número teatral de l'obra, en un principi, la companya va utilitzar la música d'aquesta cavatina de Mozart per a crear el seu número teatral.

En encarregar-me a mi l'obra per a substituir la cavatina de Mozart, vaig utilitzar en certa manera com a origen inspirador aquesta peça mozartiana, utilitzant la mateixa tonalitat, un tempo similar i el caràcter d'aquesta meravellosa joia musical.

En l'obra teatral s'utilitza la meva versió original i dues variacions que els hi vaig fer de la mateixa peça repartides en 3 números no correlatius de l'obra:

1-L'ho perduta - I (2'16): es relata la història d'un particular enamorament entre un dels personatges masculins i una galleda, una proposta tendra i sarcàstica.

2-L'ho perduta - II (2'18): el personatge es relaciona amb la seva estranya enamorada, però en un descuit li desapareix la galleda, i llavors canta la seva desgracia en haver-la perduda.

3-L'ho perduta - III (1'52): un joc d'enganys en recerca de la galleda, per acabar trobant, a la fi, la seva enamorada en forma de galleda.

• Piano i teclats: Paco Viciana

Partitura en pdf:

Un treball musical d'emocions contrastades, amb un clar caràcter irònic.