Inici>
Obra>
Stage Works>
084-Lorca (Espectacle)

084-Lorca (Espectacle)

Oh Jardín!

Obra
- 084
Nom
- Lorca
Ciutat i data
- Banyoles, Setembre de 1998
Durada
- 30'
Instrumentació
- -bariton, violin, piano and rhapsody (original) -contralt, flute, piano and rhapsody
Texts
- Federico García Lorca
Idioma del text
- Castellà
Cd
- Concert de col·laboradors (2013)
- Dones d'aigua-L'espectacle (2013)
- Amor (2000)
Estrena
- Girona, Auditori Narcís de Carreras 2 de Desembre de 1998 Veu: Josep Mª Saguer Violí: Mª Victoria Fernández Rapsoda: Santi Falcon Piano: Paco Viciana

Obra dramàtica sobre 20 poemes del llibre "Suites", del poeta andalús Federico García Lorca, amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement el 1998.

Inspirat en els seus meravellosos poemes, a qual millor, vaig fer aquesta obra poètica-musical sobre poemes del genial dramaturg granadí per a baríton, violí, rapsode i piano, en versió original dins l'espectacle Concert homenatge a Lorca, i més endavant vaig canviar el baríton per una contralt, i el violí per la flauta travessera, i amb aquesta agrupació vàrem estrenar l'espectacle Llunàtics el 2002 i el 2014.

He extret versions de diferents parts de l'obra per altres agrupacions instrumentals i vocals:

Mediterráneo (piano solo)
Historietas del viento (flauta, contralt i piano - violí, mezzo i piano)
Luna llena al salir (contralt i piano)
Madrigales (contralt i piano)

Federico García Lorca

L'obra comença amb aquesta claríssima exposició d'intencions:

¡Tanto vivir!
¿Para qué? El sendero es aburrido
y no hay amor bastante.
Tanta prisa. ¿Para qué?
Para tomar la barca que va a ninguna parte.
¡Amigos míos, volved!
¡Volved a vuestro venero! No derraméis el alma
en el vaso de la Muerte.

Al llarg de l'obra vaig combinant les diferents possibilitats que em permeten els quatre "actors" de l'obra: la veu solista, l'instrument melòdic, el piano i el rapsode, per arribar a un final colpidor a on el mateix poeta, com si sabés les condicions de la seva mort dramàtica en mans dels feixistes franquistes que el varen assassinar durant la guerra civil espanyola, diu:

¡Oh qué gran muchedumbre, invisible y renovada,
la que viene a este jardín a descansar para siempre!
Cada paso en la Tierra
nos lleva a un mundo nuevo. Cada pie lo apoyamos
sobre un puente colgante.
Comprendo que no existe el camino derecho.
Sólo un gran laberinto de encrucijadas múltiples.
Constantemente crean
nuestros pies al andar inmensos abanicos
de senderos en germen.
¡Oh jardín de las blancas teorías! ¡Oh jardín
de lo que no soy pero pude y debí haber sido!