036-Se eu pudesse trincar a terra toda...

Sentir com qui mira, pensar com qui fa via.

  • Obra
    • 036
  • Nom
    • Se eu pudesse trincar a terra toda...
  • Ciutat i data
    • Besalú, Gener de 1991
  • Durada
    • 5’30
  • Instrumentació
    • piano, violin and voice
  • Texts
    • Fernando Pessoa
  • Idioma del text
    • Portuguès
  • Cd
    • Dones d'aigua-L'espectacle (2013)
  • Estrena
    • Girona, Teatre Municipal 10 de Febrer de 2013 Violí: Eszter Schütz Piano: Anna Cassú Soprano: Maite Mer

Extracte de l'obra dramàtica "Cançons al guardià de ramats" sobre poemes del llibre "El guardià de ramats" del poeta portuguès Fernando Pessoa, encara que en aquesta obra va fer servir l'heterònom d'Alberto Caeiro.

L'obra original està creada per a baríton, violí i piano, i més endavant vaig fer l'adaptació per a soprano, flauta i piano.

L'obra sencera "Cançons al guardià de ramats" encara no s'ha estrenat com a tal, però en canvi sí que s'han estrenat aquest extracte de l'obra.

He fet dues versions d'aquest extracte, una per a baríton (l'original) que encara no s'ha estrenat, i un altra versió per a soprano que aquesta sí que s'ha estrenat.

 

Maite Mer

 

Se eu Pudesse trincar a terra toda...
 
Se eu pudesse trincar a terra toda...
E sentir-lhe um paladar,
Seria mais feliz um momento...
Mas eu nem sempre quero ser feliz.
É preciso ser de vez em quando infeliz
Para se poder ser natural...
 
Nem tudo é dias de sol,
E a chuva, quando falta muito, pede-se.
Por isso tomo a infelicidade com a felicidade
Naturalmente, como quem não estranha
Que haja montanhas e planícies
E que haja rochedos e erva...
 
O que é preciso é ser-se natural e calmo
Na felicidade ou na infelicidade,
Sentir como quem olha,
Pensar como quem anda,
E quando se vai morrer, lembrar-se de que o dia morre,
E que o poente é belo e é bela a noite que ␣ca...
Assim é e assim seja...
 
 
Si pogués calar la terra entera...
 
Si pogués calar la terra entera
i sentir-li el tast, en seria un instant més feliç...
No sempre, però, vull ésser feliç.
Cal ésser infeliç de tant en tant
per tal de poder ser natural...
 
Tampoc no tot són dies de sol,
i la pluja, quan més cal, es demana.
Per això prenc la infelicitat amb la felicitat,
naturalment, com qui no s’estranya
que hi hagi muntanyes i planes
i que hi hagi roquissars i herba...
 
El que cal és ésser natural i calm
en la felicitat o en la infelicitat,
sentir com qui mira,
pensar com qui fa via,
i, a l’instant de la mort, recordar que el dia mor,
i que el crepuscle é bell, i bella la nit que segueix...
Puix que és així, que així sigui...
 
 
 
Obra inclosa en l'espectacle Dones d'aigua (L'espectacle) (2013) 
 
 
Se eu Pudesse trincar a terra toda... (versió per a soprano, violí i piano) (5'18)
   Download
 
  • Veu: Maite Mer
  • Violí: Eszter Schütz
  • Piano: Anna Cassú
Concert al Teatre Municipal de Girona el 10 de febrer de 2013
 
 
Partitura en pdf:
 
  

També et pot interessar: