312a-Concerto Vitale (versió per a 3 pianos)

Versió per a tres pianos de la Sinfonia Concertante per a orquestra i dos pianos obbligati, en què el tercer piano assumeix la reducció de l’orquestra, mentre que els dos primers mantenen íntegrament les parts originals dels solistes.

L’obra planteja una relació de diàleg i integració entre els dos pianos i el conjunt orquestral, allunyant-se del model tradicional de confrontació entre solista i orquestra. Els dos pianos, concebuts com a veus complementàries, desenvolupen un discurs compartit que es fon amb el teixit orquestral en una recerca constant d’equilibri, ressonància i unitat expressiva.

El segon moviment incorpora una referència inspiradora a la transcripció que Alexander Siloti va realitzar del preludi BWV 855a de Johann Sebastian Bach, una influència que contribueix al caràcter contemplatiu i profundament líric de l’obra.