288-24 Preludis Diminuts

Els 24 Preludis Diminuts són tal com el seu nom indica 24 preludis pianístics de dificultat elevada a on cada preludi dura exactament 60 segons. D'aquí ve el joc de paraules del seu nom: preludis d'un minut o preludis diminuts.

Cada preludi està creat sobre una de les 24 tonalitats majors i menors de l'escala cromàtica occidental, començant per Do Major i continuant pel seu relatiu paral·lel Do Menor, i llavors modulant una quinta amunt a Sol Major, després el seu relatiu paral·lel Sol Menor i així successivament fins a arribar a Fa Menor, el preludi final.

L'estructura formal de cada preludi és lliure, dins el límit dels seus 60 segons de durada, però amb una incorporació obligatòria a cada un d'ells: en el segon 37 de cada preludi ha de succeir quelcom transcendent: un punt àlgid, un canvi sobtat, una nota tinguda més del normal, etc. La raó d'aquest punt important en els 37 segons de cada preludi obeeix a un dels preceptes del que s'anomena la Proporció Àuria (Divina Proportione, Golden Ratio, Golden Section...) i que alhora matemàticament parlant neix del número phi i també de la Successió de Fibonacci. M'explico: La proporció àuria i el número phi (o número fi: 1,618, amb el seu corresponent símbol grec: φ), sorgeix quasi màgicament de la sèrie numèrica descrita per primera vegada per Leonardo de Pisa (també anomenat Leonardo Bonacci o Leonardo Fibonacci) al segle XII i anomenada la Successió de Fibonacci a on cada número neix de la suma dels dos números anteriors: 0 1 1 2 3 5 8 13 21 34 55 89 144 233 377 610 987 1597 2584 4181 6765... Si dividim els números contigus entre si, surt de manera curiosa una xifra que ja coneixien els grecs i potser abans i que s'anomena el número phi 1,618033...: 6765÷4181=1,618, 4181÷2584=1,618, etc. El número phi i la Successió de Fibonacci és alhora una relació numèrica que es troba de manera paradoxal en molts elements de la natura, d'aquí la seva definició de Proporció Divina o Divina Proportione tal com la va batejar el matemàtic italià Fra Luca Bartolomeo de Pacioli en un llibre il·lustrat per Leonardo da Vinci en 1509.

En els 24 Preludis Diminuts he fet una aproximació d'aquesta relació matemàtica dividint els 60 segons de cada preludi pel número phi 1,618 i els 37 segons resultants ha estat el punt a destacar de cada preludi.

El primer preludi de la sèrie és hereu d'un altre preludi meu de l'any 2001 anomenat Preludi diminut. Ja llavors ambicionava la idea de crear els 24 preludis en totes les tonalitats, però no ha estat fins 17 anys més tard, a finals de 2018, que les circumstàncies han estat propicies per a tornar a agafar aquella idea original del 2001 i finalitzar-la, aquest cop incorporant l'element matemàtic a cada preludi que he explicat abans.

Cada preludi és com un univers en petit desenvolupat en 60 segons de vida, amb personalitat pròpia i independència de la resta de preludis que l'envolten, però alhora tots junts fan un corpuscle homogeni i fluid. Cada un és un món complex i sintetitzat que s'alimenta a si mateix dels seus elements musicals intrínsecs, amb molts mons diversos en el seu interior a punt per a ser desenvolupats. Tota aquesta varietat musical s'ha sintetitzat al màxim a cada preludi, però la riquesa temàtica i expressiva és intensa en cada un d'ells. Cada preludi podria desenvolupar-se i convertir-se en un moviment complex de sonata o poema simfònic. 24 Haikus musicals.

24 Preludis Diminuts (FULL):