263-Symphony núm. 1

Obra dedicada al meu bon amic Josep Maria Angelats.

Primera incursió en aquest gènere musical tan clàssic com és la simfonia, un dels gèneres més populars entre els melòmans al llarg de la història de la música dels últims 200 anys, i alhora dels més desprestigiats per als compositors d'avui en dia.

La meva particular relació amb la simfonia neix ben bé a l'inici de la meva passió per la música, ja que la primera obra que em va impressionar profundament en la meva vida va ser la simfonia Nr. 6 "Pastoral" de Ludwig van Beethoven. Però és que després varen venir per aquest ordre: la Simfonia Fantàstica d'Hèctor Berlioz, la Simfonia No. 40 en Sol menor de Wolfgang Amadeus Mozart i la Simfonia No. 8 "del Nou Món" d'Antonin Dvorak. Per la qual cosa les simfonies han estat des de l'inici de la meva dedicació a la música un dels meus gèneres predilectes.

Al llarg dels següents anys a la descoberta d'aquestes primeres simfonies he gaudit sempre molt amb aquest gènere musical, amb les obres mestres del repertori d'autors irrenunciables com Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Mendelssohn, Brahms, Bruckner, Txaikovski, Mahler, Xostakóvitx, Sibelius, Prokófiev o Nielsen, però també amb autors com Britten, Berwald, Elgar, Franck, Stravinski, Messiaen, Rautavaara, Part i molts d'altres autors que no menciono però que conec i els he estudiat en el seu dia. Per tot el que aquests autors han escrit al llarg de la història, al gènere simfonia li tinc un gran respecte.

Entendreu doncs que hagi esperat més de 25 anys de carrera musical, i més de 260 obres en el meu catàleg per entrar en aquest gènere, tot i que encara tinc moltíssim a aprendre, m’he sentit amb forces d’intentar-ho.

Una simfonia clàssica, amb quatre moviments, i de caràcter alegre i vital, com moltes de les simfonies de Haydn i Mozart, o l'extraordinària primera simfonia “Simfonia Clàssica” de Prokófiev.

Un total de 21 minuts d’inventiva musical alegre i serena, això és la meva primera simfonia.