253-Coll de Roses (BSO Documentals)

Amb el nom genèric de Coll de Roses anomeno el treball encarregat per la bodega de vins internacional Espelt-Coll de Roses, per a fer la música dels audiovisuals incorporats en l'ambiciós projecte MUSEU DEL VI COLL DE ROSES, a on el visitant enten de manera interactiva i emotiva l'art de la creació del vi.

Aquest museu es va crear l'any 2011, en el castell de la finca que varen adquirir per a tal fi a la mateixa ciutat de Roses (Alt Empordà-Catalunya).

L'encàrrec original que se'm va fer consistia a crear la música per als 5 audiovisuals que formen part de la visita al Museu, i així va ser fet i entregat. Aquests 5 audiovisuals endinsen als visitants assistent al Museu en les cinc fases que ha de viure el raïm per aconseguir transformar-se en un bon vi. I cada un d'ells porta el nom de la sala del Museu a on es relaten cada un dels trams per mitjans de l'audiovisual, objectes, escultures i fins i tot olors.

Les cinc sales del Museu son les següents:

Aprofitant l'esforç d'aglutinar tants músics (orquestra simfònica, flautes ètniques, veu solista, guitarres, contrabaix, piano, bateria i percussions), els hi vaig proposar de fer uns temes addicionals per a completar la feina, perquè els poguessin utilitzar, si així ho volien, en les sales annexes al Museu i aquests varen ser: 

-Coll de Roses (Tema principal) (piano music) (3'34)

-Festa de la verema (chamber music) (3'23)

-Hivern, primavera, estiu (chamber music) (6'47)

-La verema (chamber music) (3'26)

-Rachenitza (chamber music) (3'05)

-Suite (orchestral music) (10'31)

• Orquestra: Sofia Film Orchestra-Studio Primo
• Concertino: Chavdar Valkov
• Piano: Biser Genev
• Director: Grigor Palikarov
• Veu: Susanna del Saz
• Guitarres: Josep Traver
• Flautes i instruments de vent diversos: Xavi Lozano
• Batería i percussions: Cidon Trindade
• Contrabaix: Franco Molinari
• Piano: Paco Viciana 

del Cd Coll de Roses (2011)

 

Com a anècdota, comentar-vos que quan vàrem anar a enregistrar la part d'orquestra simfònica a Sofia, Bulgària, els mateixos músics de l'orquestra em varen dir que havia fet servir en la música una fórmula rítmica molt típica d'aquest país: El Rachenitza, i us puc assegurar que var ser quelcom totalment involuntari, casualitats de la meva oïda atenta que ja ho devia saber i jo no.