Logo Paco Viciana
Biografia · Obra · Cds · Galeria · Premsa · Subscriu-te · Contacte

 

Premsa

Foto3Foto1Foto2Foto3Foto3
Dowload zip 5 images (9.51Mb) [Fotografies de Tit Fotògraf]
Dossier Dossier (13Mb)

L’Amor a la Vida és un àlbum de música exquisida, procedent d’un fabulós i jove compositor acompanyat pels seus col·legues. És refrescant escoltar música instrumental de tal elegància. Li veig una molt brillant carrera a Paco Viciana.
Paul Winter

Mirades, el nou treball musical de Paco Viciana, és d’una exquisitesa absoluta, que cal emmarcar en l’espectacle del mateix nom que l’acull.
Ramón Moreno (Individu Ocult-2002)

Si en el primer cd (El amor a la vida) experimentava amb timidesa, en aquest segon (Mirades) veig que té molta riquesa, tant sonora com creativa. En el concert amb una posada en escena formidable, van anar desgranant el que m’atreveixo a qualificar de fusió amb “majúscules”.
Esteve Sarquella (Els colors-2002)

Hi ha professionals amb un grau d’autoexigència molt elevat, com per exemple, Paco Viciana. Vaig conèixer Paco Viciana quan era una promesa que guanyava premis dels certàmens de composició i em vaig poder adonar de la seva originalitat, una música nova que xucla dels orígens. La seva música fon tradició i novetat, intel·ligència i emoció, il·lusió i descoberta. Una música escrita per buscar, més que per donar compte d’allò que ha trobat.
Joan Solana (La Vanguardia-2002)

Un dels noms que més sonen darrerament en el panorama musical català és el de Paco Viciana. Aquest pianista compta amb una formació clàssica, però s’ha nodrit d’altres estils sonors per elabora una proposta musical que s’allunya de les fórmules més convencionals.
Ariadna Ventura (El Punt-2002)

Paco Viciana ha volgut demostrar als seus detractors que amaga un immens bagatge musical. Això és el que es desprèn després de degustar Mirades, un interessant viatge musical a traves d’estils ben diversos. El piano d’aquest barceloní establert a Banyoles camina amb habilitat davant d’aquest compendi rítmic, ben acompanyat per una excel·lent banda.
M.L.V. (Enderock-2002)

Paco Viciana és un dels valors que s’han fet un lloc en el certamen de Banyoles, ja que oblidem ha obtingut premi en les tres últimes edicions i ha arribat a conquerir el primer lloc en la present. S’haurá de comptar amb aquest jove compositor.
Vinarós (Som-1998)

Crits de “molt bé” i una intensa picada de mans deixaven entreveure de quina manera havien penetrat els sentiments d’aquella música entre el públic assistent. Només els va caldre interpretar quatre temes i les paraules de presentació d’en Paco per “posar-se el públic a la butxaca”. Paco Viciana i els seus companys, han creat un precedent a Malgrat que, de ben segur, esdevindrá mite.
Joan Dalmau (Revista de Malgrat-1998)

El amor a la vida es una obra muy visual ya que cuando la escuchas las imágenes fluyen desde la primera nota.
Lucas Santos (Voice-1998)

El teatre s’omplí i l’èxit fou impressionant. L’obra d’un gran compositor.
Joan Masmitjà (Tallaferro-1998)

El compositor Paco Viciana ha sabut crear una música, dotada d’una sensibilitat que pocs músics saben expressar.
Esteve Sarquella (Els colors-1998)

El joven compositor catalán entona un himno a la vida con una urdimbre instrumental sencilla pero profundamente evocadora que descubre galaxias sonoras más allá de toda posible definición concreta; su música es eso, vida, y como tal, llena de contrastes, claroscuros, descritos con tal dosis de realismo que el oyente jamás es un elemento pasivo, queda envuelto por los matices que Viciana, con una gran inspiración, describe con un derroche de sensibilidad.
Marcos Redondo (El farmacéutico-1998)

Els ingredients feien preveure una gran nit, tal i com fou. La barreja resultava explosiva i captivadora. Un teatre entregat a un músic generós. Viciana es va comporta com un gran músic.
Cristina Vilà (Empordà-1998)

Paco Viciana, un jove inquiet del nostre temps, es manifesta amb la seva música, com un dels valors del present i del futur.
Francina Boris (Diari de Girona-1998)

Nickelodeon, obra inspiradísima basada en títulos de películas famosas y que requiere una difusión inmediata
Joan Padrol (Dirigido-1997)

Mites de Catalunya, una de les obres per cobla més innovadores dels últims temps.
Sílvia Barroso (El Punt-1997)

Si El amor a la vida fuese una banda sonora, lo sería de la película más real de todas: La vida.
Marta Lanau (World Music-1997)