Ingilberga (Making of-Recording)

Ingilberga (Making of-TV3)

 

042-Ingilberga

Justícia històrica.

  • 042
  • Ingilberga
  • Besalú, Maig de 1992
  • 12'
  • cobla
  • 1) Introducció 2) Ingilberga 3) La joventut d'Ingilberga 4) Conspiració contra Ingilberga 5) Resorgir de les cendres
  • Santa Coloma de Farners, Teatre Catalunya 22 d'Abril de 2011 Cobla: La Flama de Farners Direcció: Jordi Molina

Poema simfònic dividit en cinc parts, basat en un fet real que va succeir en el poble de Sant Joan de Ripoll (més tard Sant Joan de les Abadesses) durant el segle XI. Una lluita de poder i ambició desmesurada en contra de la qual va ser acusada l'ultima abadessa del monestir, Ingilberga, pel Comte de Tallaferro (Besalú), el qual var anar fins i tot a Roma per generar una Butlla Papal en contra d'ella i de la resta d'abadesses per causes infundades d'immoralitat, i això forçar a dissoldre el monestir l'any 1017. Una injustícia aclarida tan sols fa uns anys, després d'investigacions per part d'historiadors i entesos en l'època que amb aquesta obra musical rescatem per dignificar unes persones malmeses per la història.

 

 
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
 

L'argument:

Ingilberga, filla del Comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú, un dels personatges cabdals del naixement de la nació Catalana, i de la comtessa Ermengarda, és nascuda en il·legalitat matrimonial.

Ingilberba és bastarda. Aquesta circumstància fa que quan el Comte Oliba va a morir a Itàlia, alguns dels germans legítims d’aquest es barallin per apropiar-se d’allò que havia donat a Ingilberga abans d’abandonar la seva terra: L’Abadia de Sant Joan de Ripoll.

Ingilberba de ben jove (10 anys aproximadament) es veu futura responsable d’aquesta Abadia, una edat massa tendra per sacrificar-la a Déu. El comte Tallaferro de Besalú (germà d’Ingilberga) amb d’altres, confeccionen una trama d’injúries mentideres sobre l’honesta reputació de l’Abadia, aquesta ja sota les ordres d’Ingilberga, tractant-la de prostituta i anomenant l’Abadia de prostíbul.

Fan un viatge a Roma, i arriben a convèncer al Papa (junt amb altres recompenses monetàries, es clar) per destituir definitivament l’Abadia.

Més tard, aquesta passa a mans del fill de Tallaferro, tenint una molt curta durada com a Abadia, i caient en decadència precipitadament.

Els vilatans d’aquella època, sabent d’aquestes acusacions falses, decideixen fer justícia a la dignitat de les abadesses i a Ingilberga entre elles, i anomenen la seva vila tal com la coneixem ara: Sant Joan de les Abadesses.

L'obra:

Després d’una introducció plena de premonicions nefastes, comença el tema d’Ingilberga, tendre i suau. Més tard, un retrat de la joventut d’Ingilberga, vital i encisadora, com tota la joventut del món, però això si, tallada constantment per les seves obligacions, i sobretot per l’obligació eclesiàstica. Llavors, presenciem l’enfonsament vil de la seva herència, l’enfonsament de l’Abadia. Passatge dur, impregnat de rancors i enveges. L’acabament relativament feliç del ressorgiment de l’Abadia no ens ha de fer oblidar tots els moments amargs que varen haver de viure els seus protagonistes.

A la fi, una història d’una Història de Catalunya, d’una Catalunya naixent, però que com totes les nacions i pobles, plena d’ambicions desmesurades.

Amb aquesta música vull fer costat a tota la gent maltractada per la historia. Acusacions de les quals encara no han estat redimides a hores d’ara.

I també vull fer costat a la gent senzilla que caminen sense destacar gaire, i que segurament fan, han fet i faran més país que els “grans ciutadans”.

Per a tots ells.

 

 
Jordi Molina dirigint a la cobla La Flama de Farners en la seva interpretació de l'obra.
 

Us afegeixo dos audiovisuals sobre l'obra: el primer és un making of sobre l'enregistrament de l'obra als estudis 44.1 d'Aiguaviva (Girona) l'any 2011, i el segon és un documental sobre l'enregistrament del programa de TV3 "La Sonora" a on varen parlar d'aquest enregistrament.

Aquesta obra tan bon punt la vaig crear, l'any 1992, va tenir un camí ple d'obstacles, ja que la vaig fer per presentar-la en un concurs de composició a Sant Joan de les Abadesses que no va acabar sent escollida, per la qual cosa va quedar en l'oblit. I molts anys després, el 2011 (gairebé 20 anys després de la seva creació) la vaig donar a conèixer al meu amic i col·laborador Jordi Molina, el qual la va fer servir en un enregistrament i així va poder néixer.

Fruit d'aquest enregistrament, l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses va saber de la seva existència i va generar l'estiu del 2012 un cicle de conferències i concerts al voltant de l'època que narra l'obra, i es va poder estrenar Ingilberga a la seva vila, per la qual cosa després de 20 anys, l'obra tornava a la vila que l'havia vist néixer i que havia estat font d'inspiració. Final feliç!

L'escriptora Maria Carme Roca va escriure la novel·la "El monestir proscrit" l'any 2008 (Columna Edicions) inspirant-se en aquests fets.

El poema simfònic es divideix en cinc parts:

  1. Introducció (0' - 1'43) (on sona el tema de la conspiració contra Ingilberga com a premonició)
  2. Ingilberga (1'43 - 3'18) (tema tendre i encisador)
  3. La joventut d’Ingilberga (3'18 - 6'56) (jove i vital, interromput dues vegades per un contrapunt arcaic, símbol de les seves prematures obligacions eclesiàstiques)
  4. Conspiració contra Ingilberga (6'56 - 9'17) (part densa i dissonant de l’obra, com és d’esperar)
  5. Ressorgir de les cendres (9'17 - 11'25) (on al principi torna a sonar el tema d’Ingilberga, aquest cop una mica malmès pels fets succeïts, però aviat sonen noves idees musicals amb caràcter renovat, generant esperança)  
 

-Ingilberga (11'25):

   Download

     

 

  • Cobla: La Flama de Farners
  • Direcció: Jordi Molina