Una mirada enrere

Espectacle estrenat el 19 de desembre de 2014 a l'Auditori de Girona.
 
Macro espectacle per a orquestra, rapsode, cors i solista vocal, amb més de 160 músics en escena i projecció d'audiovisuals a gran pantalla, al voltant dels fets històrics de l'exili republicà del 1939 a Catalunya
 
Assaig

Un projecte de memòria històrica per entendre la realitat de la Catalunya actual. Un poema simfònic creat a partir de testimonis i experiències de l’època. Un intent per constatar el potencial humà que ens ha precedit.

 

L'exili de 1939
 

CONTEXT HISTÒRIC

Durant l’hivern del 1939 els qui havien lluitat per les llibertats legítimes concedides per les urnes a la Segona República espanyola van haver de fugir desesperadament del país per culpa de la victòria imminent de les tropes franquistes en territori català.

Més de 400.000 persones, civils, soldats, nens i gent gran van travessar exhausts la gèlida frontera entre Espanya i França i alguns d’ells no van tornar mai més.

La fugida precipitada va generar carreteres de rius de gent. Cares espantades, ulls i ments en blanc i en estat de xoc marxaven cap al nord. Era com si tot un país es retirés en silenci.

Un espectacle certament dramàtic. A banda i banda de les carreteres, cotxes estimbats i avariats. Maletes, farcells i matalassos i tota mena d’objectes abandonats eren signe de l’esfereïdora catàstrofe. I, com més a prop de la frontera, més augmentava la munió de gent.

Aquest va ser el preàmbul de la Segona Guerra Mundial; el món quedava advertit amb la Guerra Civil espanyola del que el totalitarisme era capaç de fer. El que va seguir ja és història.

 

Filmació de l'audiovisual de l'espectacle
 

SOBRE L’ESPECTACLE

Per recordar els fets del 1939 i retre homenatge a la lluita per les nostres llibertats, porto a terme l’estrena de tres obres meves per a orquestra, solistes i cors: Homenatge a Catalunya, Companys president (Exili 1a part) i Memòries de l'exili (Exili 2a part), tres obres creades expressament per a l'esdeveniment i inspirades en texts de l’època, sota l’assessorament històric d’Enric Pujol.

L’obra que inicia l’estrena Homenatge a Catalunya, és una peça orquestral inspirada en el llibre del mateix títol de l’escriptor anglès George Orwell, que va lluitar com a milicià en el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Se centra en la trista incapacitat per part de la gran quantitat de partits polítics de l’època per fer un front comú contra el franquisme, el preàmbul de la caiguda de Catalunya, i en l'espectacle actua com a preludi de les dues obres importants del programa:

Companys president (Exili 1a part) i Memòries de l'exili (Exili 2a part), les dues obres juntes conformen un relat emocionant, inspirat en arxius històrics, del viatge sense retorn de molts catalans fora de les fronteres.

 

Una mirada enrere
 

Companys president, s’inspira en les últimes cartes escrites per Lluís Companys (l'últim president de la Generalitat de Catalunya abans no entrés el dictador Franco a terres catalanes) els dies abans del seu afusellament i li ret homenatge:“Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu de què m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor”.

Memòries de l'exili parla del patiment anònim de tot un poble. La lluita per la vida contra la fam, el fred i el terror. Els exiliats formaven part de la frontera, una línia imaginària que els convertia en presoners pel fet de rebre odi i menyspreu per part de les dues bandes dels Pirineus.

La mort els envoltava; a alguns, durant anys i per a molts altres van ser pocs dies d’agonia. Aquesta era la realitat: la concentració de milers de persones en camps de concentració inhumans, al sud de França, enmig de la sarna, els polls i la misèria, atacades per les tempestes de sorra i vent al costat del mar. Un escenari que no era cap festa pel naixement d’un fill, més aviat era la major de les vulnerabilitats.

 

Titon Frauca
 

I és que enmig de tanta foscor hi ha una llum d’esperança: la maternitat d’Elna, una maternitat per a les dones dels camps. L’Elisabeth, la directora, suïssa de procedència, era una jove amb una maduresa profunda i silenciosa que protegia les dones embarassades dels soldats que les anaven a buscar. La protagonista de la nostra història, després de tants anys i tantes experiències acumulades, té la convicció que aquell lloc era màgic i que va ser un miracle poder portar la vida del seu fill envoltada d’amor. Perquè, després de tot, es pot tornar a creure en la humanitat.

 

Miquel Torrent

 

Una mirada enrere és un acte de memòria col·lectiva per sentir-nos orgullosos d’on venim; un desig de combatre l’apatia i el desànim en veure aquests esperits sorprenents i forts i que han deixat empremta en els nostres records i, alhora, ens il·luminen un futur esperançador.

La protagonista de Memòries de l'exili finalitza l'obra dient: “En travessar la frontera, després d’entendre què volia dir això, una mirada enrere, i el cor es va trencar en mil bocins.” I el personatge protagonista acaba dient: “Les nostres històries renaixeran. Són el nostre llegat a un futur esperançador. Això canviarà algun dia. I llavors miraran enrere i ens trobaran íntegres i dignes. Orgullosos d’haver lluitat per la llibertat dels pobles, com ho ha fet sempre la gent humil. Per la llibertat. Algun dia... no tan llunyà.”

 

Audiovisual d'en Quim Paredes per a l'espectacle
 
 
El projecte va fer servir de la plataforma de micromecenatge Verkami. Assolint l'objectiu de recaptar els 6.000 € proposats tan sols uns minuts abans no s'exhaurís el termini, d'infart. Pots veure la plana web del projecte: Una mirada enrere a Verkami.
 
Prèviament a l'estrena de l'espectacle vaig organitzar un seguit d'activitats al Museu Darder de Banyoles, per anar escalfant motors i ampliar així la informació sobre els fets que es relaten a Una mirada enrere:
 
  • 24/10/2014 Amagats sota terra. Visualització del documental del realitzador Quim Paredes sobre els bombardejos franquistes en terres gironines durant la Guerra Civil.
  • 31/10/2014 Dones, resistència i exili. Visualització del documental del realitzador Agustí Corominas sobre les vivències al voltant de tres dones exiliades el 1939 fugint de la barbàrie franquista.
  • 7/11/2014 El retratista. Visualització del documental de Alberto Bougleux i Sergi Bernal sobre la recuperació de la figura entranyable del mestre català Antoni Benaiges desaparegut al principi de la guerra civil, i recuperat després de la descoberta del seu cos en una fosa comú d'afusellats per franquistes a Burgos.
  • 14/11/2014 Una mirada enrere. Visualització de la primera part del documental del realitzador Quim Paredes al voltant de l'estrena de Una mirada enrere de Paco Viciana sobre l'exili del 1939 a l'Auditori de Girona, amb entrevistes diverses i imatges dels assajos.

 


Presentació del documental Una mirada enrere
 
 
Programa:
 
  1. Homenatge a Catalunya (estrena)
  2. Companys president (Exili 1a part) (estrena)
  3. Memòries de l'Exili (Exili 2a part) (estrena)
  4. Les ones del cor (bis)

 

Cd Una mirada enrere

 
 
Fitxa artística:
  • Direcció musical: Jordi Piccorelli
  • Orquestra: Orquestra Simfònica Sant Cugat
  • Cor mixt: Coral Càrmina (direcció: Daniel Mestre) i Cor Aulos (direcció: David Folch)
  • Cor juvenil: Cor Gran de l'EMMB (direcció Lídia Monforte i la Nataliya Nesterchuck), Coral Geriona Juvenil Cor Geriona (direcció: Imma Pascual)
  • Mezzosoprano: Titón Frauca
  • Rapsode: Miquel Torrent
  • Creació audiovisual: Quim Paredes
  • Enregistrament i mescla d’àudio: Toni París
  • Disseny i comunicació: Estudi Oliver Gràfic
  • Idea original, creació musical i producció: Paco Viciana