Dones d'aigua (Recording sessions)-1ª part

Dones d'aigua (Recording sessions)-2ª part

136-Dones d'aigua (Ballet)

Fantasia i dansa.

Obra
  • 136
Nom
  • Dones d'aigua
Ciutat i data
  • Banyoles, 2001/2002
Durada
  • 78'
Instrumentació
  • 6 recorders, 2 bassons, 2 tenors, 2 clarinets, vibrafon, percussion, drums, harp, psalteri, acoustic guitars, lutes, piano, soloist voices, chorus, 2 violin, 2 viola and cello
Parts
  • 1) Preludi 2) Presentació 3) El poble 1 4) Les Goges-El vent 5) El poble 2 6) El faune 7) El poble 3 8) El llenyataire 9) El poble 4 10) Final salutacions
Texts
  • Joan Solana (guió) - Paco Viciana (cançons)
Idioma del text
  • Català
Cd
  • Dones d'aigua-Ballet (2003)
Estrena
  • Porqueres, El paratge del Vilar 17 d'Agost de 2002

Ballet encàrrec de l'Esbart Fontcoberta de Banyoles sobre temàtica fantàstica entre goges i humans. L'acció se situa a la vila de Banyoles en temps medieval.

L'argument del ballet és el següent:

L'any 1350, Banyoles es recupera de la pesta. Ja fa uns quants mesos que els dies tornen a ser com abans: plens de feines i de converses. I de tant en tant: de festa.
Isaura, una noia jove del poble, desitja que torni Dagobert, el joglar. Primer perquè el vol viu. Després, perquè l'estima. Al poble també li ve de gust el seu retorn, és el millor explicant contes emocionants.
Per això tot són mostres d'alegria quan arriba. Isaura no hi cap al seu cos, de felicitat. Però una por l'immobilitza: Dagobert correspon al seu amor?
Un bon joglar explica els seus sentiments mitjançant la metàfora de bells contes nous construïts amb pedres antigues. Entretindrà el poble i parlarà al cor d'Isaura:
Comença el conte:
Les goges de les Estunes són uns éssers fascinants i seductors. Enamoren tothom qui gosa acostar-se al seu palau.
El vent cau en la teranyina de la reina de les goges, Lliriblau, i mostra la seva versatilitat i la seva força, en una manifestació d'amor turmentat. Però Lliriblau el rebutja i d'ell només en queda el lament.
Dagobert anirà entreteixint el seu conte, i així, d'aquesta manera, declararà el seu amor a Isaura, els quals acabaran l'espectacle amb una dansa festiva conjunta.



El primer plantejament de la confecció dramàtica de la música, una vegada conec l'argument, es basa en dos mons oposats, però lligats dʼuna manera subliminar: el món real i el món oníric. El primer, amb personatges reals de la vida quotidiana, a on succeeix una història dʼamor, i el segon, amb personatges irreals procedents del món fantàstic popular de les fades i els follets.

Aquesta dualitat estructural de lʼargument interessa que tingui el seu paral·lelisme en la creació musical de lʼespectacle, creant mons musicals propis i definitoris de cada un dels dos mons. És per això que la tria instrumental definitiva de lʼespectacle és primordial per a generar aquesta dualitat.

Per una altra banda, la història es mou entre els dos mons, per personatges i situacions que es van repetint al llarg de lʼobra, a les quals cal donar un relleu musical definitori, amb allò que sʼanomena “Leitmotivs” o “Motiu conductor”, tècnica romàntica definitòria de situacions dramàtiques en obres musicals amb un argument textual, com ara la “Simfonia fantàstica” d'Hector Berlioz (primer exemple històric de la utilització de la tècnica del Leitmotiv), les òperes de Richard Wagner, o els poemes simfònics de Richard Strauss d'entre molts d'altres.

Cal no perdre de vista però, lʼorigen popular del text, i per lo tant la seva relació directa amb la tradició fantàstica catalana. És per això que la incursió tant dʼalgun instrument tradicional català, com dels ritmes i tonades tradicionals catalanes és un fet obligat en la concepció musical definitiva de l'obra.

La plantilla instrumental cau directament sobre el pes de la veu humana, com un concepte més de la trama argumental, així La Coral ens anirà explicant tant dʼuna manera textual, com simbòlica, el moviment dels personatges en les diferents situacions dramàtiques de lʼobra.

Per sota dʼaquesta omnipresent coral ens trobarem una plantilla instrumental confeccionada amb molta cura per donar equilibri i personalitat pròpia a cada món del relat, tant el món real com lʼoníric.

I així neix Dones d'aigua.

Sobre aquestes premisses vàrem estar treballant en Leo Quintana, el coreògraf i jo.

Quan jo havia creat un nou número musical, li ensenyava la música a en Leo, i si ell donava el vistiplau, ho enregistrava amb el teclat i li entregava, i així podia començar a fer les coreografies i posar-les en pràctica amb els ballarins, mentre jo continuava component.



Una vegada vaig acabar de crear tota la música que se'm demanava (més de 80 minuts!) vàrem finalitzar tot aquest procés, i mentre en Leo i l'esbart ja tenien tot el material que necessitaven per a crear i posar en escena tot l'espectacle, jo vaig començar a gestionar i organitzar als músics que haurien de participar en l'enregistrament definitiu del treball.

Recordo els assajos i les sessions d'enregistrament de la música amb plaer i alhora molt de cansament, ja que estem parlant, entre assajos, enregistrament i mescles, de més de 35 dies a 12 hores diàries com a mitjana per a deixar-ho tot ben enllestit. A més s'havia de coordinar al detall tota la gestió d'espais, tant en els assajos, com sobretot durant les sessions d'enregistrament, que no eren barates, i alhora no oblidar-me de tot el material musical que tenia entre mans, que era enorme.

El producte s'ho valia.

Dones d'aigua es va estrenar en un escenari creat expressament per a l'esdeveniment a l'aire lliure, al costat mateix del fenomen geogràfic que va originar l'argument de l'obra: l'estany de Banyoles.



En el guió definitiu del text de l'obra, vaig acabant creant jo les lletres que es cantaven, que de fet eren molt poques, i també vàrem tenir la col·laboració del dramaturg Joan Solana, que inspirat en el relat original de Frederic Corominas "La goja de Banyoles" va acabant recitant ell mateix el text que havia creat durant la majoria de les representacions de l'espectacle.

Més endavant he fet un arranjament per a veu i piano, i per a cor femení, violí i piano de la part del ballet que anomeno "L'amor", que és el moment a on els dos protagonistes del ballet es declaren en silenci el seu amor.

Obra inclosa en els espectacles:

 

Dones d'aigua (78'):

-No. 1 Preludi (2'43)

   Download

    

-No. 2 Presentació (1'58)

   Download

    

-No. 3 El poble 1 (10'55)

   Download

    

-No. 4 Les Goges-El vent (13'19)

   Download

    

-No. 5 el poble 2 (3'59)

   Download

    

-No. 6 El faune (11'04)

   Download

    

-No. 7 El poble 3 (2'33)

   Download

    

-No. 8 El llenyataire (19'44)

   Download

    

-No. 9 El poble 4 (7'57)

   Download

    

-No. 10 Final salutacions (3'23)

   Download

    

 

  • Flautes dolces i fagot: Sara Parés
  • Clarinet i tenora: Jordi Molina
  • Percussions i bateria: Cidon Trindade
  • Arpa: Abigail Prat
  • Guitarres i llaüts: Francesc Tomàs "Panxito"
  • Cor: La Cantoria (director: Josep Maria Grosset)
  • Veus solistes: Imma Pascual, Glòria Garcés, Lluisa Pardàs i David Costa
  • Violí: Núria Abulí
  • Viola: Antoni Mallol
  • Violoncel: Maria Geli
  • Piano i psalteri: Paco Viciana

Partitura general (espectacle sencer) en pdf:

 

Fitxa tècnica i artística de l'espectacle: 

  • Coreografia: Leo Quintana
  • Música i direcció musical: Paco Viciana
  • Guió: Joan Solana
  • Llums: Lluís Gratacós
  • Escenografia: Lluís Nadal "Coco"
  • Vestuari: Núria Tresserras
  • Coordinació general: Antoni Jaén
  • Ballarins principals: Pau Lleal, Catarina Ramoneda, Marta Álvarez, Jordi Ribot, Carles Torrecillas, Meritxell Guardiola, Ariadna Bassols, Xavi Frigolé i Jordi Torrent.
  • Tècnic d'estudi: Toni París
  • Auxiliar tècnic: Carles Xirgo
  • Gravat, mesclat i masteritzat a 44.1 Estudi de gravació d'Aiguaviva 2003