016-I de sobte la solitud

Producte del meu primer estiu a Besalú, el meu enamorament d'aquesta vila catalana.

Durant els següents anys després d'aquest primer estiu a Besalú, aprofitava l'estiu per estudiar piano i d'altres assignatures musicals, ja que em vaig proposar de fer dos cursos de la carrera cada any. Del primer curs m'examinava el juny i del segon el setembre, així ho vaig fer durant uns quants anys. Besalú va ser el meu primer destí per a portar a la fi aquest propòsit. I va ser precisament el destí que va voler que aquest poble fos la destinació el 1987 de la meva primera aventura professional en la música: la creació de l'escola de música "El sol fa la vida", coses del destí.

A partir d'aquest primer estiu vaig visitar amb molta assiduïtat aquest poble de la garrotxa, aprofitant qualsevol festivitat, setmana santa, ponts festius, etc... Em plantava amb la meva tenda de campanya als afores del poble, lloc on després l'anomenàvem entre nosaltres "el barri Viciana".

Vaig fer servir aquesta obra per a l'espectacle Humans del 2015, amb fotografies de Tino Soriano i balls d'Alba Carretero. En concret era el número 8 de l'espectacle amb el nom La humanitat insaciable.

Treball nostàlgic i trist. Comiat.

Obra inclosa en els espectacles:

• Concert amb Col·laboradors (1992)
• Humans (2015)

I de sobte la solitud (2'07):

• Piano: Paco Viciana