061-Mites de Catalunya

La Catalunya fantàstica.

Obra
  • 061
Nom
  • Mites de Catalunya
Ciutat i data
  • Besalú, Agost de 1994
Durada
  • 25’
Instrumentació
  • 2coblas, 2percussionists, harp, rhapsody and alto singer
Parts
  • 1) Introducció 2) La bruixa 3) La sirena 4) El drac 5) Els Puigmal
Texts
  • Textos de cançons tradicional i Paco Viciana
Idioma del text
  • Català
Estrena
  • Banyoles, Poliesportiu La Draga 20 d'Octubre de 1997 Cobles: La Principal de la Bisbal i La SelvatanaDirector: Francesc CassúPercussions: Enric Canada i Xavier Rodríguez Arpa: Abigail Prat Cantant solista i rapsoda: Titón Frauca

Poema simfònic en cinc moviments sobre éssers mitològics de la tradició medieval catalana: La Bruixa, La Sirena, El Drac i El Puigmal.

Obra premiada amb el 2n premi dins del 12è Certamen Musical de composició per a cobla Ceret-Banyoles de l’any 1995.

Els Mites i Llegendes dels països catalans en temps medieval, ens parlen d’unes creences ara perdudes en uns éssers màgics , bons i generosos, i de vegades, horribles i sanguinaris. Parlen, si vols, d’una època d’ignorància i superstició, però també parlen de la fantasia, aquesta paraula tan perduda avui en dia. I és a la fantasia, que m’he abocat per fer aquesta obra.

Els textos explicatius m’han servit per excitar la meva imaginació i convertir-la en música, i amb aquesta obra voldria reivindicar dues coses malmeses pel pas del temps, i que necessitem recuperar diàriament: la imaginació fantàstica i la cultura pròpiament catalana.

Voldria dedicar aquesta obra als catalans senzills que en l’època medieval varen creure fermament en aquests mites, i que pensaven que el món era realment pla. Potser tenien part de raó.

 

La Bruixa

És una dona mortal que adquireix poders màgics gràcies a la bona relació amb les divinitats de la natura.

La Sirena

“La Çerena se és una creatura molt meravellosa, si ha tan dolsa veu que tothom qui la hoja cantar si acosta volenter per hoyr-la"

El Drac

Tota la força i la fúria de la natura salvatge es concentra en el Drac.

El Puigmal

El pic del Puigmal (Ripollès i alta Cerdanya) és un gegantàs que guardava els boscos i les bèsties de les muntanyes de la fúria dels humans. Fa molt temps, va ensenyar els homes a munyir i a fer formatges, per tal de poder alimentar-se sense haver de matar animals. Aquests, en no veure’s perseguits, convivien amb nosaltres en plena llibertat. Però els instints del mal caçador, que només mata per plaer de matar, ressorgiren, i en Puigmal contempla encara, impotent, l’extermini dels seus protegits.

 

 

Cançó per El Puigmal (cançó tradicional catalana)
 
Rossinyol que vas a França ,rossinyol,
encomana’m a la mare, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.
Encomana’m a la mare, rossinyol,
un petó i una abraçada, rossinyol,
d’un bell bocatge, rossinyol d’un vol.
 
 
 
Poema per recitar a El Puigmal
 
Canta i plora per mi ,Rossinyol
tu que parles de la vida
tu que li cantes a la nit profunda,
digues-li al pare
que la mare terra està malalta.
 
......encomana’m a la mare Rossinyol.
 
Mare de totes les coses, Mare Terra.
Tu que tens la vida al teu ventre
tu que dónes llum i amor als teus fills,
escampant tendresa i abundància
allà on ets.
 
Perdona els teus fills covards,
que amb opulència i vanitat
maltracten el teu fruit, La Vida.
 
Aquest poema que et canto
ple de ràbia i de tristor
al llanço a dojo
als germans i germanes que m’escolten
perquè sigui recollit per mans sensibles i valentes
que lluitin per tu,
per mantenir-te i venerar-te,
tal i com sempre has sigut:
 
profunda i misteriosa,
subtil i generosa,
però sempre, sempre........hermosa.
 
Li canto aquest poema a la vida que m’escolta,
perquè sense vida,
no hi ha orelles, ni mans, ni cors,
per lluitar i per estimar.
 
Digues-li, doncs ,Rossinyol,
que no perdi l’esperança
que la terra és malalta,
però no morta ni mal perduda.
 
Jo ara m’alço a conquerir-la
però no amb vaixells ni amb espases,
sinó amb el cor
i amb una flor,
la flor del meu amor i la de la vida,
que ella m’ha donat,
i que ara li torno.
 
Rossinyol,
canta als quatre vents
que T’ESTIMO MARE TERRA.
 
 
Estrena de l'obra a Banyoles
 

-Mites de Catalunya (Concert mix 13'06):

   Download
 
  • Cobles: La Principal de la Bisbal i La Selvatana
  • Percussions: Enric Canada i Xavier Rodríguez
  • Arpa: Abigail Prat
  • Cantant solista i rapsoda: Titón Frauca
  • Direcció: Francesc Cassú
Concert al Poliesportiu La Draga de Banyoles, el 20 d'octubre de 1997
 
 
 

-Mites de Catalunya (Full):

I. Introducció (3'29)

   Download

    

II. La Bruixa (5'04)

   Download

    

III. La Sirena (5'24)

   Download

    

IV. El Drac (4'35)

   Download

    

V. El Puigmal (5'48)

   Download

     

 

  • Cobles: La Principal de la Bisbal i La Selvatana
  • Percussions: Enric Canada i Xavier Rodríguez
  • Arpa: Abigail Prat
  • Cantant solista i rapsoda: Titón Frauca
  • Direcció: Francesc Cassú
Concert al Poliesportiu La Draga de Banyoles, el 20 d'octubre de 1997
 

Partitura general en pdf:

 
 
 

-Mites de Catalunya (El puigmal - selecció) (3'07) :

   Download
 
  • Piano: Paco Viciana
enregistrat als estudis de Catalunya Ràdio