13/01/2016

MÚSICA INSTANTÀNIA (79-HIMNES)

Un cant de llibertat, una Catalunya lliure, un projecte comú i pacífic. La revolució dels somriures.

 
Avui us convido a escoltar “Himnes”, i utilitzo aquesta composició com a excusa per fer-vos partícips de la meva il·lusionadora esperança després de la massiva manifestació pacífica als carrers de Barcelona, l’onze de setembre de 2012.
 
L’any 2003, i dins de la meva col·laboració en el programa de Catalunya RàdioEl Pont de les Formigues” dirigit per en Narcís Gironell vaig compondre aquesta peça per a piano sol que avui us presento i que més tard vaig aglutinar amb altres germanes seves nascudes sota el mateix context amb el nom de “Música Instantània”. 
 

Un aclariment: el meu “Himne” va dirigit a la gent que per sota dels conflictes i els abusos de poder volen viure en pau i llibertat, sense gaire enrenou. Gent humil, discreta, anònima i lluitadora que amb dignitat ferotge són els autèntics motors de qualsevol nació en el planeta, i us asseguro que els catalans com qualsevol altre poble del món hem estat sempre envoltats d’ells. Es tracta doncs d’un cant d’esperança i llibertat.

No oblidem mai el so del clam popular que va aglutinar a més d'un milió i mig de persones (jo vaig ser-hi i us ho dic sincerament, vaig tenir la impressió de què hi era tot el país allà) per cridar ben fort el desig sobirà de decidir pel nostre futur com a poble lliure.

I si envers d’engegar un text al voltant de la multitud d’atropellaments i incomprensions irracionals que tenim entre catalans i espanyols, comencem a fer-nos a la idea que tenim tot el que cal per crear una nova nació justa i engrescadora?

I si comencem a imaginar-nos en un país normalitzat com a futur relativament immediat? 

És possible, i tal com deia una pancarta en la manifestació: YES WE CAT.

Centrem-nos en la realitat catalana per engegar un projecte amb calma, serenitat i plena convicció en les nostres possibilitats per sortir-nos, cal confiança en nosaltres mateixos com a país lliure, i això és lent però possible.

No oblidem que aquesta manifestació massiva no va ser convocada per cap força política, ells hi eren, es clar, però no al capdavant. Per fi, després de molts anys, molts de nosaltres hem tingut la sensació de què estem fent política efectiva al carrer.

Vivim moments excitants però d’extremada delicadesa, perquè si no sortim enfortits en la nostra pròpia confiança com a país, segurament entrarem en una espiral negativa difícil de superar en molts anys.

La separació no serà fàcil, però és possible. Per primera vegada en molt de temps, és possible.

I si ho aconseguim estic segur que també donem la possibilitat a què d’altres pobles busquin la seva identitat i s’alliberin també d’aquesta prole de lladres i aprofitats que el nostre sistema ineficient recolze i protegeix.

Ens queden moltíssimes coses a solucionar de portes endins a Catalunya, tenim a sobre una burgesia dominadora que no vol que tothom tingui accés a una educació pública digna i a donar les mateixes oportunitats de prosperitat per a tothom, una sanitat pública privatitzada de manera preocupant, i un sistema polític excessivament partidista i tancat que ens ha portat a la majoria de nosaltres al desencís i a la frustració. I molts lladres de guant blanc.

Però m’estimo molt aquest racó de mon que es diu Catalunya, un territori petitó, ple de gentacollidora, un pont decultures. És la meva terra i la dels meus fills, i no vull que la maltractin amb difamacions injustes i pernicioses que ens empenyen a tots a interpretat les nostres diferències com a armes de canvi, i a diluir de manera suïcida les nostres complicitats comunes, que també en tenim.

Per entendre una mica més aquest conflicte ancestral entre catalans i espanyols us convido a mirar un audiovisual de 40 minuts molt interessant, fet per anglesos, i en la meva opinió bastant aclaridor:

 
 
Sóc nascut a la Barcelona de l’any 1964, en plena dictadura franquista. Sóc fill de pare andalús i mare catalana, i ella alhora, és filla de pare català i mare murciana. Castellà-parlant de naixement, i actual usuari del català com a llengua vehicular. Em dic Paco. I la meva realitat és la de molts altres catalans, perquè Catalunya ha estat sempre terra d’acollida i permissiva fins al moll de l’os, i els que no la coneixen que callin per sempre si us plau. Visca Catalunya lliure!!
 
Himnes (4'31): 
   Download
  
  • Piano i efectes: Paco Viciana

(article publicat per primera vegada el 27/09/2012)

Himnes

SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT