01/03/2016

IDIOTAS AL PODER

Poques obres meves tenen un títol tan explícit com aquesta cançó.

 
Idiotas al poder és una cançó creada a mitjans del 2007 per al treball discogràfic Iris de la cantant Alícia Calzada.
 
Parla, evidentment, de l’estupidesa humana, sobretot de l’estupidesa en les cúpules de poder, tan abundant i sofisticada ella, creada, cultivada, conservada (d’això el terme “conservadors”) i estesa entre els poderosos.

Encara que de vegades penso que els estúpids som nosaltres en donar el poder suficient (sigui per passiva o per activa) a aquesta troup de lladres i extorsionadors que de sempre han fet tant de mal a la humanitat amb la seva inesgotable i desproporcionada ambició anihiladora.

El gran Joan Manuel Serrat té una cançó meravellosa (com quasi totes les d’ell) que els defineix a la perfecció: “Algo personal”. Jo vaig voler ser més explícit i fins i tot una mica més rabiós.

El fet és que l’any 2007 encara era per esclatar la bogeria que vivim actualment, però no oblideu que els músics ja patíem una crisi des de molt abans.

La inspiració per engegar aquest tema (que en un principi a l’Alícia Calzada li semblava un xic fort, però que li agraeixo que a la fi m’ho permetés fer), va ser una notícia que recordava a tot el sistema d’intel·ligència ianqui (“manda cojones” ells intel·ligents i jo idiota) al voltant del sospitós Pablo Picasso per les seves tendències perniciosament comunistes.

Tants recursos, tanta energia i tant de talent desaprofitat al servei de la bogeria més absurda i estúpida.

I es que l'estupidesa genera això, més estupidesa.

Encara que de fet podreu comprovar en l'audiovisual que realment el meu inspirador base ha estat el grandíssim president José María Aznar, terrorista d’estat i personatge grotesc de la realitat política espanyola recent. Una vergonya personificada. Es clar que segurament hi haurà milers de persones que diferiran de la meva opinió (com a mínim tots els votants del PP), però tan sols que es mirin amb deteniment les fotos de la desfeta de la guerra d’Iraq per justificar les mentides i obscenes falsedats a què ens va portar aquest dirigent espanyol. Són esfereïdores.

Sigui com sigui, les coses no pensava jo que anirien com han anat (es clar que a part del Sr. Santiago Niño Becerra, ningú altre semblava que ho sabia, o si ho sabien, miraven a un altre costat), per la qual cosa la meva cançó del 2007 malauradament parla de temes de rabiosa actualitat.

Totes les fotografies que surten en aquest audiovisual son tretes d’internet, jo tan sols he fet un poti poti per fer-vos entendre encara més el missatge i fer-ho més actual.
 
Es clar que segurament la setmana vinent ja tindrem més material de primera perquè les notícies d’avui sonin a ximples i desfasades, i es que els grans malparits (i em reprimeixo en les meves paraules per ser una miqueta més educat que ells i no posar-me a la seva alçada) tal com us dic, es retro-alimenten i ens ofereixen cada dia noves maneres de reinventar el despropòsit i la vergonya. El bo de l’època en què vivim és que ara queden amb el cul enlaire de manera més descarada que abans, i és que en aquesta vida “no hay mal que por bien no venga”.
 
Aconsello fervorosament la visualització de l’audiovisual SIMIOCRACIA, boníssim i clarificador, i la seva frase final bé a explicar meravellosament la font d’inspiració de la meva cançó:
 
Nunca atribuyas a la maldad lo que puede ser explicado por la estupidez”, es pot dir més alt però no més clar.
 
Idiotas al poder (5'45):
   Download
 
 
  • Veu: Alícia Calzada
  • Batería i percussions: Cidon Trindade
  • Baix elèctric: Rai Ferrer
  • Piano i teclats: Paco Viciana 
del Cd Iris 2009
 
(article publicat per primera vegada el 15/05/2012)

Idiotas al poder